sistema de gestió d'informació d'actius construïts

Un organisme del sector públic que custodia el cadastre del patrimoni construït: desenes d'edificis repartits en diversos campus i dècades de documentació acumulada en un disc compartit, sense cap gramàtica comuna.

Ningú podia saber amb seguretat, a qualsevol moment, què existia sense preguntar-ho a una persona concreta. El coneixement vivia en caps, no en el sistema, i cada absència o canvi d'equip obria un forat que ningú sabia mesurar.

1. La gramàtica, abans del moviment

   Cap fitxer es mou fins que la convenció de nomenclatura existeix per escrit. Ordenar sense gramàtica prèvia només canvia el desordre de lloc.

2. L'espai com a eix, el tema com a drecera

   L'àtom és la unitat construïda i l'organització segueix la geografia real. Les lectures temàtiques existeixen com a enllaços, mai com a còpies.

3. Cada acció, reversible i provable

   Snapshots immutables i MD5 com a prova. Res no s'esborra: es mou. El diff entre dos estats és el registre, no la memòria de ningú.

4. L'automatització proposa, la persona executa

   Els scripts generen la proposta i el registre; l'execució destructiva sempre passa per una mà humana. En un ens públic això no és fricció, és control.

Un cicle tancat: fotografiar l'estat, comparar-lo amb l'anterior, decidir sobre la diferència, executar amb script revisat i registrar la decisió datada. Un cop al mes, la collita converteix el registre en documents: dossier, estat, traspàs.